Actualitat

L’Acadèmia del Cinema Català anuncia els Membres d’Honor 2024

Carles Cases, Victoria Borràs, Marta Molins, Ferran Alberich, Gonzalo Herralde i Palmira González

L’Acadèmia del Cinema Català anuncia sis nous Membres d’Honor, una categoria honorífica que compta amb prop de vuitanta professionals del país, i que busca fer valdre el seu llegat cinematogràfic, així com celebrar els seus oficis, molt sovint, poc reconeguts pel gran públic. En aquesta nova edició s’incorporen el músic i compositor de bandes sonores Carles Cases; la productora de cinema i acadèmica Victoria Borràs; l’actriu, guionista i acadèmica Marta Molins; el restaurador de cinema Ferran Alberich; el director Gonzalo Herralde; i la historiadora cinematogràfica Palmira González. L’acte de nomenament tindrà lloc el dijous 30 de maig a les 18.30 h l’Amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i serà conduït per l’actor i acadèmic Fermí Fernández

Carles Cases (Sallent, 1958). Compositor polifacètic, director d'orquestra, arranjador, director musical i docent. És un dels noms de referència del cinema europeu en la realització de bandes sonores, guardonat als premis Gaudí, Goya, Sant Jordi i Enderrock. La seva extensa trajectòria musical inclou una setantena de partitures per cinema, al costat de directors com Jaume Balagueró, Gonzalo Suárez, Jaime Chávarri, Eduardo Rossoff, Stuart Gordon i, especialment, Ventura Pons, amb qui establiria una col·laboració única al llarg de dues dècades. També ha publicat més de mig centenar de discos i ha participat en gairebé tres mil concerts. Martirio, Maria del Mar Bonet o Georges Moustaki, però sobretot Lluís Llach, amb qui treballaria en la dècada dels 80, són alguns dels artistes que han marcat la seva trajectòria.

Victoria Borrás (Barcelona, 1946). Prestigiosa productora que va iniciar la seva carrera el 1984 amb la sèrie de TV3 Carme i David, cuina, menjador i llit. Després d’una etapa de rodatges publicitaris a Barcelona i Londres, funda Avanti Films, productora al darrere de títols com Boom Boom (1990), de Rosa Vergés. Des del 2006 és sòcia d’Ikiru Films, des d’on s’ha encarregat de la producció executiva de Les aventures de Tadeu Jones (2012) o El viatge de la Marta, de Neus Ballús (2019), entre moltes altres. Va guanyar un Premi Gaudí a Millor direcció de producció per Bruc: El desafiament (2010) i també ha portat aquest crèdit a Tren de sombras (1997), de José Luis Guerín, o Dies d’agost (2006), de Marc Recha. 

Marta Molins (Sant Adrià del Besòs). Guionista, directora i actriu (Sant Adrià del Besòs), i també economista. Va començar la seva carrera al teatre i va iniciar la seva trajectòria com a actriu de cinema amb directors del prestigi de Bigas Luna, Jordi Cadena, Francesc Betriu, Gonzalo Herralde o Rosa Vergés. Més tard es llicenciaria en guió per la Universitat de Los Angeles (UCLA) i iniciaria a Barcelona la seva etapa com a guionista, treballant a diverses sèries icòniques de televisió, com Poble Nou (1994), Nissaga de poder (1996) o Amar en tiempos revueltos (2006- 2014), i també als llargmetratges Només per tu (2001), de Jordi Cadena, o Xtrems (2009), d’Abel Folk i Joan Riedweg, pel·lícula amb la qual va estar nominada a Millor guió en els Premis Gaudí 2010. Ha estat script consulting per al Laboratori de Sundance a Barcelona i Oviedo i impulsora del Premi Pepón Coromina de l’Acadèmia del Cinema Català, del qual n’és la presidenta honorífica. 

Ferran Alberich (Sabadell, 1947).  Ha desenvolupat amb extraordinari rigor una carrera en el camp de la preservació, la conservació i la restauració cinematogràfica, treballant pels arxius de les filmoteques. Des dels seus orígens al Cine Club Sabadell, passant per les delegacions de la Filmoteca Espanyola a Barcelona i Madrid, on catalogaria les pel·lícules produïdes durant la Guerra Civil, el Ministerio de Información y Turismo, on identificaria els talls de censura, i la Filmoteca de Catalunya, on s’ocupa de la coordinació del programa “Visibilitzem el cinema català”, ha desenvolupat un paper clau en la preservació del cinema els últims cinquanta anys. Restaurador de films icònics, com Un perro andaluz, de Luis Buñuel (1929), Vida en sombras, de Llorenç Llobet-Gràcia (1949) o Raza / Espíritu de una raza, de José Luis Sáenz de Heredia (1941-1950), va ser reconegut el 2022 amb el Premio Nacional de Patrimonio Cinematográfico y Audiovisual del Ministeri de Cultura. 

Gonzalo Herralde (Barcelona, 1949). Va debutar el 1970 amb el curtmetratge, Cartel, un assaig sobre els aparells ideològics de l’Estat, i des de llavors s'ha dedicat al cinema amb un especial interès pel documental de creació. En guerra oberta contra el franquisme, és conegut per títols com La muerte del escorpión (1975), Raza, el espíritu de Franco (1977) o El asesino de Pedralbes (1978), documental sobre l’assassinat d’un matrimoni de la zona alta de Barcelona que convida a reflexionar sobre els serveis penitenciaris de l'estat. Va portar a la pantalla clàssics de la literatura catalana, com Últimas tardes con Teresa (1984) o La febre d’or (1993), i també s’ha dedicat a la distribució de documentals culturals.

Palmira González (Montilla, Còrdova, 1949). Historiadora del cinema que ha jugat un paper cabdal en la recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic. Professora emèrita de la Universitat de Barcelona, institució en la qual va exercir la docència des del 1974, ha treballat incansablement per la catalogació i anàlisi del cinema català i espanyol, des dels seus orígens fins a la dècada del 1930, que més endavant ha ampliat al fons d’imatges fixes de la Filmoteca de Catalunya. La seva valuosa tasca historiogràfica va ser reconeguda amb el premi Sant Jordi de Cinematografia. 

 

Organitza: Acadèmia del Cinema Català.

Amb el suport institucional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la Diputació de Barcelona. 

Amb la col·laboració de Gramona, Jean Leon, Frit Ravich, Avella de Reus, Forn Elias i Cazcarra - Ten Image.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat